La Junta Central es va formar en 1808 amb l’objectiu d’assumir el poder de la corona “segrestada” en França. Inicialment va estar presidida per Floridablanca, però la successió de derrotes va provocar en 1810 la seua dissolució en favor d’un
consell de regència –actua en substitució del rei-format per 5 membres. Paral·lelament, abans de dissoldre’s la Junta Central decidí fer una convocatòria de Corts generals
a la ciutat de Cadis. L’elecció de Cadis s’explica perquè era una ciutat amb bona defensa on podrien estar segures, però el fet d’escollir-la va influir en l’evolució de les Corts, ja que era una ciutat marcadament comercial i, per tant, burgesa i liberal
(no partidària de l’Antic Règim).
Les Corts s’havien de convocar seguint el model
foral, separades en 3 cambres: estarien formades per representants de les
províncies i dels virregnats americans. La convocatòria de Corts per la Junta
Central en absència del rei implica que aquestes assumien el poder de l’Estat
sobirania nacional
* (poder del poble per a governar-se a si mateixa, una de
les idees bàsiques de la il·lustració) i a partir de la seua reunió, com a
dipositàries de la Sobirania Nacional tenien la capacitat de canviar el govern,
redactar lleis, etc.
Quan les Corts es reuniren, el primer que decidiren va ser abandonar el
model de Corts forals, igual que s’havia fet en la Revolució Francesa. En lloc de
les corts tricamerals (3 cambres),
s’uniren tots en unes Corts unicamerals*
3
(model liberal). Aquestes Corts tenien una forta presència de clergat (30%).
També tenien molta importància els professionals liberals i funcionaris (19%
d’advocats, 16% de funcionaris i un 10% de militars). No hi havia artesans ni
camperols. No es formaren partits polítics, sinó que predominarien les
actuacions individuals, però sí que va predominar un esperit liberal inspirat en
la Revolució Francesa.
Abans de què es començara a debatre sobre la Constitució
,
les
Corts aprovaren una sèrie de lleis que desmuntaven l’Antic Règim
en
Espanya (imitant, de fet, moltes mesures de la Revolució Francesa). Cal tindre
present que es tornaran a restaurar 3 anys despés, però s’adelanten al que
s’aprovarà definitivament a partir de 1836-37 amb la Revolució Liberal. Així,
s’aprovà:
-Es decidí que el model de l’estat seria una
monarquia constitucional
. Açò
implicava que s’havia de redactar una
constitució* (llei bàsica de l’estat)
i
que el rei hauria de renunciar al seu poder absolut.
-
Abolició dels senyorius
: implicava que la noblesa i el clergat deixaria de
tindre privilegis, i els seus vassalls adquiririen la ciutadania plena –serien lliures
, sense cap obligació cap al seu senyor.
Desapareix l’amortització i la
vinculació
, i nobles i clergat passaven a tindre la propietat plena de les seues
terres (les podien vendre).
-
Abolició de la Inquisició*
i prohibició de la tortura.
-
Abolició dels privilegis de la mesta
.
-
Supressió dels gremis
: igual que amb la mesta, es tractava d’eliminar
institucions privilegiades de l’Antic Règim per tal de garantir la llibertat de
comerç i indústria.
-
Llibertat de premsa, d’expressió, d’impremta
, etc. qualsevol persona podia
expressar-se lliurement i publicar les seues idees.
-
Desamortització dels bens del clergat
: el clergat podia vendre les seues
terres i cabia la possibilitat de què l’Estat les expropiara.
L’obra més important de les Corts va ser la
Constitució de 1812
(o Constitució
de Cadis). Va ser un intent d’adaptar les idees de la Revolució Francesa i la
Revolució Americana a la tradició espanyola (part del contingut eren una
adaptació dels furs espanyols tradicionals). Per tant, és la primera constitució
liberal espanyola. Les seues característiques són:
-Espanya es definia com una reunió dels espanyols dels dos hemisferis:
estava pensada per a Espanya i per als territoris americans.
4
-La base de la Constitució era el concepte de
sobirania nacional*
: el
poble té dret a triar els seus representants i la seua forma de govern.
-
Separació de poders*
: (els poders de l’estat han d’estar clarament
separats/Montesquieu) el legislatiu l’assumien el rei i les Corts; l’executiu
el rei; i el judicial dependria de tribunals independents.
-Les futures
Corts
estarien formades
per diputats escollits pel poble
,
independentment dels estaments. El sistema d’elecció era el sufragi
universal indirecte*
: tots els homes adults triaven per sufragi
(vot)
uns
electors i estos electors triaven d’entre ells els diputats.
[Durant el segle
XIX s’utilitzaren 2 sistemes de sufragi a Espanya. El més habitual va ser
el
sufragi censatari
* pel qual es limitava el dret a vot a les persones
registrades al cens (la llista d’electors). Les limitacions solien ser de
tipus econòmic o de formació. L’altra possibilitat era el
sufragi
universal
*: votaven els homes majors d’edat.]
-Espanya es definia com un
estat catòlic de manera “perpètua i
exclusiva”
. Per tant, es declarava
l’estat confessional
* (es declarava
obertament vinculat a una religió, en aquest cas, la catòlica).
-
Llibertat d’expressió
limitada
, ja que no es podia utilitzar en contra de
l’esglèsia.
-
Igualtat jurídica
: “totes les persones són iguals davant la llei”. Açò
implicava també als criolls americans (descendents d’espanyols
residents en Amèrica) i els mulats
(blanc+negre)
i mestissos
(Blanc+indi)
, encara que sols se’ls reconeixia el dret a vot als criolls. No s’aplicava ni
als indis ni als negres, que no tenien drets.
-S’aprovà
l’Habeas Corpus
: implicava que un ciutadà no podia estar
detingut més que un determinat nombre d’hores sense que el portaren
davant d’un jutge. Serveix encara hui per a impedir detencions
arbitràries.
-
Nova divisió territorial
: l’estat es dividiria en províncies i cada municipi
de més de 1000 habitants formaria un ajuntament democràtic (els
primers ajuntament organitzaren l’oposició a la noblesa).
-
Parlament unicameral
: sols escollirien diputats al congrés (en
posteriors constitucions el model serà
bicameral*
amb un congrés de
diputats triats per sufragi i un senat amb senadors triats de manera més
restringida o designats pel rei).
5
-
Limitació del poder reial
: el rei deixava de ser absolut i havia de
compartir el poder amb el parlament, per això el rei no l’acceptà. Les
propietats de la corona majoritàriament passaven a l’estat.
-
Abolició dels privilegis colonials
: lliure comerç amb Amèrica i
s’apliquen les mateixes lleis a tot el territori.
La constitució
va tindre una vida molt breu
, ja que sols s’aplicà entre
1812 i 1814 (en plena guerra), entre 1820 i 1823 i durant uns mesos entre 1836
i 1837. Però la Constitució va ser molt important, especialment perquè va
cohesionar al liberalisme espanyol durant dècades (els liberals lluiten units per
implantar-la). A més, va servir com a model a les constitucions posteriors
d’Amèrica llatina, a Itàlia i a Portugal.