[Nota: El regnat de Ferran VI va ser curt i continuista i per això el tractem conjuntament amb el de son pare]. A) Política interior La política de Felip V és la que s’ha denominat “ reformisme borbònic”ja que gràcies a la victòria en la guerra, el rei va imposar el seu model de monarquia absoluta inspirat en França. D’entrada Felip V en heretar la corona de Carles II estava lligat per les lleis de cada regne, però en el cas de la corona d’Aragó la guerra desfà el compromís “por justo derecho de conquista”. Açò va permetre unificar les lleis d’Aragó i Castella, de manera que les lleis de Castella s’estengueren per tota Espanya. La única excepció va ser el País Basc i Navarra, territoris amb lleis pròpies -furs- diferents a les castellanes, que Felip V respectà perquè li ajudaren en la guerra. La base de les noves lleis van ser els Decrets de Nova Planta, pels quals es van abolir les lleis tradicionals de la Corona d'Aragó, els furs* Amb els furs desapareix tota la tradició pactista en la Corona d'Aragó. i Felip V comença a actuar com un rei amb poder absolut. El nou sistema implicava: Una centralització administrativa: totes les decisions es prenen a Madrid amb excepció del País Basc i Navarra. Per tal de gestionar el regne es fa una divisió territorial de tota la península en intendències, al capdavant de les quals se situa un intendent* (una espècie de delegat reial encarregat del compliment de les lleis). El mateix esquema es reproduïa als ajuntaments, encapçalats per un corregidor* designat per la corona. Els veïns podien escollir regidors, però també estava la figura dels regidor perpetu* (càrrec per designació que es podia comprar). Desaparegueren les corts de la Corona d'Aragó i s’unificaren amb les de Castella. Les corts castellanes, basques i navarres es mantingueren amb un caràcter bàsicament simbòlic. Sols es reunien quan un nou rei havia de jurar la corona. [Les corts forals*es reunien“per braços” separats: en una sala la noblesa, en l’altra el clergat i en l’altra les ciutats o 3r estat. Com que amb l’acord de dos dels braços era suficient, els estaments o braços privilegiats generalment dominaven les Corts. Antigament, sobretot en la C. d'Aragó, havien tingut un gran poder, ja que el rei no tenia fons propis is empre havia de “demanar” a les corts, que li exigien contraprestacions]. 3

Implantació de la llei sàlica*: en la tradició espanyola la corona sempre passava al primogènit, independentment del gènere o sexe. Els borbons implantaren una tradició diferent, originària de França, per la qual sols podien regnar els homes (llei Sàlica). Aquesta llei estaria vigent tot el segle XVIII i amb la seua derogació en 1833 va donar lloc a la Guerra Carlina).

B) Política exterior

La política exterior dels primers borbons es va basar en tres aspectes clau:

1.

Pactes de família: els dos regnes (Espanya i França) controlats pels borbons actuaren units, ajudant-se i buscant una defensa mútua en contra dels enemics comuns.

2.

Enfrontament amb Gran Bretanya: Espanya va mantindre un enfrontament permanent amb Gran Bretanya pels interessos colonials. A partir d’Utrecht, Gran Bretanya reforçà les seues agressions al monopoli colonial* d’Espanya. Açò donava lloc a tensions i, ocasionalment, a alguna guerra.

3.

Política Italiana: Felip V es va casar amb Isabel Farnese, princesa italiana, en segones noces. Açò va animar-lo a intentar recuperar el regne de Nàpols per a la corona d’Espanya, cosa que aconseguí en 1743, deixant com a rei al seu segón fill, Carles de Borbó -qui, en morir el seu germà regnarà en Espanya com a Carles III