top of page

Història d'Espanya

Marina Amengual Colomina · 2017-12-07T20:07:35.065Z

La Junta Central es va formar en 1808 amb l’objectiu d’assumir el poder de la corona “segrestada” en França. Inicialment va estar presidida per Floridablanca, però la successió de derrotes va provocar en 1810 la seua dissolució en favor d’un consell de regència –actua en substitució del rei-format per 5 membres. Paral·lelament, abans de dissoldre’s la Junta Central decidí fer una convocatòria de Corts generals a la ciutat de Cadis. L’elecció de Cadis s’explica perquè era una ciutat amb bona defensa on podrien estar segures, però el fet d’escollir-la va influir en l’evolució de les Corts, ja que era una ciutat marcadament comercial i, per tant, burgesa i liberal (no partidària de l’Antic Règim). Les Corts s’havien de convocar seguint el model foral, separades en 3 cambres: estarien formades per representants de les províncies i dels virregnats americans. La convocatòria de Corts per la Junta Central en absència del rei implica que aquestes assumien el poder de l’Estat sobirania nacional * (poder del poble per a governar-se a si mateixa, una de les idees bàsiques de la il·lustració) i a partir de la seua reunió, com a dipositàries de la Sobirania Nacional tenien la capacitat de canviar el govern, redactar lleis, etc. Quan les Corts es reuniren, el primer que decidiren va ser abandonar el model de Corts forals, igual que s’havia fet en la Revolució Francesa. En lloc de les corts tricamerals (3 cambres), s’uniren tots en unes Corts unicamerals* 3 (model liberal). Aquestes Corts tenien una forta presència de clergat (30%). També tenien molta importància els professionals liberals i funcionaris (19% d’advocats, 16% de funcionaris i un 10% de militars). No hi havia artesans ni camperols. No es formaren partits polítics, sinó que predominarien les actuacions individuals, però sí que va predominar un esperit liberal inspirat en la Revolució Francesa. Abans de què es començara a debatre sobre la Constitució , les Corts aprovaren una sèrie de lleis que desmuntaven l’Antic Règim en Espanya (imitant, de fet, moltes mesures de la Revolució Francesa). Cal tindre present que es tornaran a restaurar 3 anys despés, però s’adelanten al que s’aprovarà definitivament a partir de 1836-37 amb la Revolució Liberal. Així, s’aprovà: -Es decidí que el model de l’estat seria una monarquia constitucional . Açò implicava que s’havia de redactar una constitució* (llei bàsica de l’estat) i que el rei hauria de renunciar al seu poder absolut. - Abolició dels senyorius : implicava que la noblesa i el clergat deixaria de tindre privilegis, i els seus vassalls adquiririen la ciutadania plena –serien lliures , sense cap obligació cap al seu senyor. Desapareix l’amortització i la vinculació , i nobles i clergat passaven a tindre la propietat plena de les seues terres (les podien vendre). - Abolició de la Inquisició* i prohibició de la tortura. - Abolició dels privilegis de la mesta . - Supressió dels gremis : igual que amb la mesta, es tractava d’eliminar institucions privilegiades de l’Antic Règim per tal de garantir la llibertat de comerç i indústria. - Llibertat de premsa, d’expressió, d’impremta , etc. qualsevol persona podia expressar-se lliurement i publicar les seues idees. - Desamortització dels bens del clergat : el clergat podia vendre les seues terres i cabia la possibilitat de què l’Estat les expropiara. L’obra més important de les Corts va ser la Constitució de 1812 (o Constitució de Cadis). Va ser un intent d’adaptar les idees de la Revolució Francesa i la Revolució Americana a la tradició espanyola (part del contingut eren una adaptació dels furs espanyols tradicionals). Per tant, és la primera constitució liberal espanyola. Les seues característiques són: -Espanya es definia com una reunió dels espanyols dels dos hemisferis: estava pensada per a Espanya i per als territoris americans. 4 -La base de la Constitució era el concepte de sobirania nacional* : el poble té dret a triar els seus representants i la seua forma de govern. - Separació de poders* : (els poders de l’estat han d’estar clarament separats/Montesquieu) el legislatiu l’assumien el rei i les Corts; l’executiu el rei; i el judicial dependria de tribunals independents. -Les futures Corts estarien formades per diputats escollits pel poble , independentment dels estaments. El sistema d’elecció era el sufragi universal indirecte* : tots els homes adults triaven per sufragi (vot) uns electors i estos electors triaven d’entre ells els diputats. [Durant el segle XIX s’utilitzaren 2 sistemes de sufragi a Espanya. El més habitual va ser el sufragi censatari * pel qual es limitava el dret a vot a les persones registrades al cens (la llista d’electors). Les limitacions solien ser de tipus econòmic o de formació. L’altra possibilitat era el sufragi universal *: votaven els homes majors d’edat.] -Espanya es definia com un estat catòlic de manera “perpètua i exclusiva” . Per tant, es declarava l’estat confessional * (es declarava obertament vinculat a una religió, en aquest cas, la catòlica). - Llibertat d’expressió limitada , ja que no es podia utilitzar en contra de l’esglèsia. - Igualtat jurídica : “totes les persones són iguals davant la llei”. Açò implicava també als criolls americans (descendents d’espanyols residents en Amèrica) i els mulats (blanc+negre) i mestissos (Blanc+indi) , encara que sols se’ls reconeixia el dret a vot als criolls. No s’aplicava ni als indis ni als negres, que no tenien drets. -S’aprovà l’Habeas Corpus : implicava que un ciutadà no podia estar detingut més que un determinat nombre d’hores sense que el portaren davant d’un jutge. Serveix encara hui per a impedir detencions arbitràries. - Nova divisió territorial : l’estat es dividiria en províncies i cada municipi de més de 1000 habitants formaria un ajuntament democràtic (els primers ajuntament organitzaren l’oposició a la noblesa). - Parlament unicameral : sols escollirien diputats al congrés (en posteriors constitucions el model serà bicameral* amb un congrés de diputats triats per sufragi i un senat amb senadors triats de manera més restringida o designats pel rei). 5 - Limitació del poder reial : el rei deixava de ser absolut i havia de compartir el poder amb el parlament, per això el rei no l’acceptà. Les propietats de la corona majoritàriament passaven a l’estat. - Abolició dels privilegis colonials : lliure comerç amb Amèrica i s’apliquen les mateixes lleis a tot el territori. La constitució va tindre una vida molt breu , ja que sols s’aplicà entre 1812 i 1814 (en plena guerra), entre 1820 i 1823 i durant uns mesos entre 1836 i 1837. Però la Constitució va ser molt important, especialment perquè va cohesionar al liberalisme espanyol durant dècades (els liberals lluiten units per implantar-la). A més, va servir com a model a les constitucions posteriors d’Amèrica llatina, a Itàlia i a Portugal.

bottom of page