La Revolució Francesa va començar en l’estiu de 1789 i, per tant, va
condicionar tot el regnat de Carles IV, que va ascendir al poder un any abans.
5.1.
La Revolució Francesa
La Revolució Francesa es va iniciar amb la convocatòria dels Estats
Generals (les Corts tradicionals franceses) per Lluis XVI. El motiu d’aquesta
convocatòria després de més d’un segle, va ser l’estat de fallida de les finances
franceses. El rei volia plantejar com a solució que la noblesa començara a
pagar impostos. La noblesa, naturalment es negà i el tercer estat, inspirat per
les idees il·lustrades començà a discutir el poder absolut del rei i el propi
sistema polític de l’Antic Règim.
Aquesta ruptura es va materialitzar en el fet que la major part dels
representants dels Estats Generals els abandonaren (la majoria del tercer
estat, alguns nobles i clergues) i es constituïren en
Assemblea Nacional
,
declarant-se com a “representant legítims del poble francés” (per tant,
representant de la
sobirania nacional*
). Així, el rei va perdre completament el
poder fins el punt que en 1792 intentà fugar-se, fracassà, va ser detingut i
executat per traïció en 1793. Es creà un govern revolucionari, triat per sufragi
universal que prompte va haver d'enfrontar-se en diferents guerres a les
monarquies veïnes.
12
5.2. Carles IV
El temor a l’extensió a Espanya de la revolució, va condicionar totalment
la política de Carles IV. Etapes:
a)
Pànic de Floridablanca (1789-1792)
: Carles IV començà el regnat
seguint el model il·lustrat de son pare, però el seu govern canvià
radicalment a mesura que es consolidava la revolució a França.
L’il·lustrat Floridablanca, que era el seu primer ministre, va tractar d’aïllar
a Espanya de la revolució. Mesures:
Cordó sanitari:
control estricte en les fronteres per evitar
l’arribada de documents i notícies.
Reforçament de la Inquisició
: la Inquisició era un tribunal
eclesiàstic que controlava “la puresa de la fe”. Durant el segle
XVIII havia perdut prou força i estava sota el control de la corona
per la doctrina regalista. Carles IV la va transformar en un tribunal
de caràcter polític per tal de perseguir les idees revolucionàries.
Empadronament general d’estrangers
per tal de controlar la
presència d’estrangers al país.
b)
Govern d’Aranda (1792)
: Aranda va tractar, per mitjà dels seus
contactes en França, de salvar a Lluís XVI, que estava empresonat.
Evidentment va fracassar, i en 1793 Lluís XVI va ser guillotinat.
c)
Primer govern de Godoy
(1792-1798)
: Godoy era un jove oficial de la
guàrdia reial (32 anys). Seguia les idees de la Il·lustració i va tindre un
ascens molt ràpid que molta gent vincula a una hipotètica relació amb la
reina (Maria Luisa). El que és evident és que estava molt protegit pels
reis, que pràcticament el tractaven com un fill (el nomenaren més avant
“príncep de la pau”), el que alçaria recels en l’hereu, el futur Ferran VII.
En 1793, la mort de Lluís XVI va provocar una declaració de guerra
contra França,
(Guerra de la Convenció)
que va concloure en 1795
amb una derrota espanyola. Les tropes franceses arribaren a ocupar
part de Catalunya i el País Basc. Godoy va rebre el títol de “Príncep de
la Pau” en acordar la pau amb França.
Godoy va plantejar un canvi radical de política: aliar-se amb França per
a combatre a l’enemic tradicional d’Espanya, Anglaterra. S’inicia la
guerra contra Anglaterra
en la que Espanya tornà a patir una nova
derrota. En 1798 Carles IV destituí a Godoy.
13
d)
Govern provisional (1798-1801)
: se succeeixen una sèrie de governs
entre els quals el ministre més conegut és Jovellanos. En 1799 Napoleó
esdevé dictador de França i comença a pressionar a Carles IV perquè
torne a nomenar a Godoy, amb qui pensa aliar-se. Cal tindre present
que Napoleón, en fer-se dictador pareix més acceptable per a les
monarquies.
e)
Segon govern de Godoy (1801-1808)
: Godoy tornà al poder, tornà a
aliar-se amb França i es declarà una nova guerra contra GB i el seu
aliat, Portugal (
Guerra de les Taronges
). La guerra va implicar un intent
d’ocupació de Portugal i la batalla naval de Trafalgar, en la que els
anglesos derrotaren les flotes espanyola i francesa. Espanya va perdre
una part important de la seua flota. En aquesta guerra també es
recuperà Menorca.
En aquest context,
en 1807 Godoy i Napoleó signaren el tractat
secret de Fontainebleau: els 2 estats pretenien ocupar Portugal
. Es
projectava que, després d’ocupar-la, la dividirien en 3 zones: una serviria
per a “canviar-li-la” al rei de Nàpols pel seu país, que ocuparia França; la
segona serviria per a “canviar-li-la” als anglesos per Gibraltar; i la tercera
serviria per a crear un principat per a Godoy. En la pràctica,
el tractat li
interessava a Napoleó perquè implicava que els espanyols
deixarien a les seues tropes travessar el nord d’Espanya
cap a
Portugal. D’aquesta manera, podria ocupar Espanya fàcilment.
L’arribada de tropes franceses va disparar la inquietud al voltant del rei i
entre la població. Així,
en març de 1808 es va produir el motí
d’Aranjuez
(una revolta popular en contra de Godoy).
Godoy va ser
destituït i Carles IV va abdicar en favor del seu fill Ferran VII
(se
sospita que el motí va ser instigat pel fill).
Mentrestant, les tropes franceses anaren ocupant el nord d'Espanya, i el
30 d’abril Carles IV i Ferran VII viatjaren cap a Baiona “convidats” per
Napoleó, qui els proposa “mediar” entre ells. Açò desperta els temors
entre la població.
El 2 de maig de 1808
, quan es va saber que la resta
de la família reial partia cap a Baiona,
es produí un alçament popular a
Madrid
.
El 5 de maig es produí l’abdicació de Ferran VII en Baiona
en favor de Napoleó, qui cedí la corona d’Espanya al seu germà,
José Bonaparte (José I d'Espanya)
. Aquest va ser l'inici de la G
uerra
de la Independència.