La independència de les colònies americanes es va produir en gran mesura per
la
situació de desgovern que es vivia a Espanya
, on se succeïren les
guerres i els canvis polítics en aquestes dècades. Les principals causes van
ser:
10
-El
desig d’emancipació dels criolls
*
(descendents d’espanyols nascuts
en Amèrica)
: els criolls havien de suportar el monopoli comercial de la
corona, i el fet que els alts càrrecs de l’administració colonial foren, quasi
sempre, peninsulars.
-També estava molt present
l’exemple de la Revolució Americana
: els
EEUU s’independitzaren en la dècada de 1770 i demostraren, en la
pràctica, que la independència podia funcionar.
-
GB i els EEUU ajudaren a les colònies
a fer-se independents, ja que això
els permetria comerciar lliurement amb elles i afeblir a Espanya.
-
Els successius canvis polítics a Espanya animaren als opositors
polítics
a optar per la independència
. Quan regnava Ferran VII els
liberals es volen independitzar, però quan en 1820 s’aprovà la constitució,
també els absolutistes mexicans prefereixen la independència al liberalisme.
Les
principals etapes de la independència americana
varen ser:
a)
1808-1814
: quan arriben les notícies de l’abdicació de Ferran VII a
Amèrica i la invasió francesa, comencen a crear-se
juntes de govern
com a la península.
Algunes ja proclamaren la independència
. Quan
es convoquen les Corts de Cadis s’intenta que tots els territoris
americans envien representació, però alguns es negaren. Les corts
intentaren reintegrar als independentistes igualant legalment els territoris
americans i Espanya.
[Cal sempre recordar que no es donava vot ni a
indis ni a mestissos, entre altres raons perquè així es garantia una
majoria de diputats peninsulars en les Corts].
En aquest moment comencen en Amèrica les guerres civils que
enfrontaven generalment a criolls independentistes contra reialistes
(els
que se volen quedar a Espanya)
. En alguns llocs es donaven alçaments
indígenes contra l’elit criolla (Mèxic).
b)
1814-1820
: la derrota de Napoleó i la restauració de l’absolutisme va
permetre que es començara a enviar tropes des d’Espanya en suport
dels reialistes.
c)
1820-1825
: l’alçament de Riego de 1820 va tallar el que anava a ser el
principal enviament de tropes cap a Amèrica.
Els governs del trienni
liberal tractaren de negociar amb els independentistes
americans
(majoritàriament liberals) a partir de la base de la Constitució de Cadis
(igualtat legal també per als americans).
Fracassaren. I encara que la
guerra continuà,
els governs espanyols
successius, tant liberals com
absolutistes, de fet,
abandonaren
la lluita per les colònies
.
En Amèrica, la tornada del liberalisme a Espanya va accelerar la derrota
dels reialistes, ja que els més absolutistes deixaren de lluitar
(es
negaren a lluitar per una Espanya liberal)
. Açò va accelerar el triomf dels
11
independentistes. Mèxic es declarava independent en 1821, i en 1825 ho
feia l’últim territori continental lleial a Espanya (Perú). A partir d’aquest
moment tan sols quedaven Cuba, Puerto Rico i les Filipines (a Àsia) com
a colònies espanyoles.
Conseqüències
:
-Amb la independència americana es conforma el
nou mapa d’Amèrica
llatina
, pràcticament amb les mateixes fronteres que en l’actualitat, llevat de
canvis mínims durant en segle XIX.
-La independència implicà l’aparició de
nous estats basats en el
liberalisme
polític
, que adoptaren el model de repúbliques parlamentàries.
Pràcticament tot el continent americà es fa liberal
-La independència va garantir la
llibertat comercial en tot el continent
, ja
que desaparegué el monopoli de la corona espanyola. En la pràctica açò
implicà que el comerç d’Amèrica llatina passà sota el control de GB, primer,
i els EEUU més avant. De fet, el final de la independència va coincidir amb
la declaració de la
doctrina Monroe
pel govern dels EEUU. Aquesta
reclamava el
dret dels americans a no tindre ingerències estrangeres
(Amèrica per als americans).
En la pràctica açò implicà que els EEUU
reclamaren Amèrica llatina com a zona d’influència pròpia. Seguint aquesta
idea, EEUU intervindrà en favor de la independència Cubana en 1898,
llevant-li les últimes colònies a Espanya.
-La independència va provocar una mínima crisi a Espanya, que contrasta
amb la commoció del “desastre del 98”. Es pensa que, en realitat, com
havia passat en 1714, quan es perden les possesions europees, els
espanyols entenien que les
colònies eren més bé una “propietat del rei”
i
no part d’una mateixa nació. Per això no hi hagué cap reacció popular